Torna Crims amb un coixí d’audiència considerable. Prop de tres milions de catalans n’han vist algun capítol. És que el país està malalt? Crims pateix l’estigma de la crònica negra practicada en algunes televisions privades espanyoles que vulneren la intimitat, afligeixen la víctima, entren en detalls de dubtosa rellevància… en definitiva, causen dolor. No és el cas que ens ocupa. El seu llibre d’estil prescriu conductes clares. No es tracta un tema si no hi ha la col·laboració o el permís de la família de la víctima. “Volem la seva companyia, explicar la seva història amb ells. No malgrat ells”, va dir Carles Porta a la preestrena del primer episodi d’aquesta temporada. Indaguen en les circumstàncies familiars del condemnat —per si alguna en desaconsella l’emissió—, però no li donen veu. Seria confondre l’objectivitat amb l’equidistància.
